Maria Beneyto (València, 1920 – 2011) és una figura clau de la literatura valenciana i de la postguerra. La seua obra, extensa i variada, és un testimoni poderós de la realitat social i emocional del seu temps. Prolífica en prosa i en vers, tant en castellà com en valencià, Beneyto va deixar una empremta indeleble en la literatura catalana contemporània.
La seua obra ofereix un traçat minuciós dels desvalguts i els perdedors de la societat, de la identitat femenina i de la llibertat i dignitat de les dones en plena dictadura des d’un punt de vista sempre polièdric, múltiple i compromès.
La mostra ressegueix la vida i l’obra de l’autora començant per la seua infantesa i joventut marcades per la guerra i la postguerra, les seues obres poètiques i narratives, les seues relacions literàries i d’amistat amb escriptors com Josep Maria Castellet, Eugeni d’Ors, Carles Riba o, especialment, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés, fins a la seua època de maduresa quan és reconeguda amb guardons com el Premi Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes, el Premi Sor Isabel de Villena o el Premi Lluís Guarner al conjunt de la seua obra.
—
Il·lustracions d’Helga Ambak
Textos de Josep Ballester
